13/6/12

Reportatge "La mente social"

La setmana passada a Informe Semanal es va emetre "La mente social", Un reportatge molt interessant on es tracten diversos aspectes de les Xarxes Socials, la jerarquia d'Internet i la nostra posició com a usuari que m'ha induït a pensar en les següents reflexions (podeu visualitzar el reportatge al següent enllaç).

El poder de difusió de continguts a la Xarxa es desmesuradament gran: el patró que dictaminava quines, de les noticies que arribaven, es comunicaven al públic ha quedat obsolet i desbordat per la influència i ús de les Xarxes Socials que s'han interpretat com els veritables mecanismes de democràcia, la democràcia virtual.


Experts usuaris i analistes de la matèria ens conviden a reflexionar sobre fins a quin punt la Xarxa es democràtica: Les Xarxes Socials ens proporcionen els mecanismes per abastir-nos d'informació de forma massiva i, alhora, difondre-la però no tots els usuaris participen igual, no tots tenen el mateix pes: tot i encara que el sistema de comunicació a Internet es pot comparar amb el funcionament d'un cervell -on les neurones serien els propis usuaris- sensible a un tema i reactius a un estímul, per tal d'arribar a tots els nodes cal tenir una influència considerablement gran. Aquests grans nodes acostumen a ser personatges famosos o mitjans de comunicació que interactuen amb nodes més petits que actuen com a repetidors de la informació.

Les facilitats de comunicació proporcionada per les Xarxes Socials ens obre la porta a un món més obert i transparent però, alhora, és més difícil aprofundir en les relacions socials ja que no es pot mantenir contacte directe amb tots els components de la nostra xarxa. Hem de ser conscients com a usuaris que la informació que deixem a Internet no desapareix al dia següent: les nostres activitats i costums -visitant pàgines, consultant informació, fins i tot deixant comentaris- queda emmagatzemat i és re-difosa pels nostres contactes. Fins i tot els serveis que fem servir poden ser públics (com Twitter, a on es publiquen prop de 340 milions de missatges diaris) o altres que, a pesar de que disposen d'espais privats (com ara Facebook o LinkedIn), poden tenir unes polítiques de privacitat que van canviant sovint i, per tant, deixant la nostra informació al descobert.


Aquesta informació "penjada" que moltes vegades no som conscients de deixar-la anar (ja sigui perquè no llegim els termes d'ús i privacitats dels serveis o no els arribem a entendre) no té una data de caducitat, es recollida per sistemes d'anàlisis i/o programari de recaptació de dades (crawlers o aranyes informàtiques), no ja de forma individual, sinó col·lectiva: les activitats d'un sector de la societat proporcionen resultats i tendències a empreses com ara Google, la qual cosa fa que els resultats de les nostres cerques sigui més exacte i afí a les nostres necessitats. Si més no, fins ara es recullen paraules o termes però no es factible interpretar els sentiments plasmats als textos. La proporció de dades que un internauta dona es relativament proporcional a la estona que es manté connectat.

Pau Gámez