4/1/13

Mites, perfils i errors de l'emprenedor

Avui en Ronny Garcia ens dona la seva visió de la xerrada de Guillem Perdrix: "Els errors de l'emprenedor"

Ja fa unes setmanes que vam començar a assistir al programa YUZZ per a joves emprenedors. Som un grup bastant gran, venim de diverses branques i segurament agafarem camins diferents, però tots amb il·lusió d'arribar a un mateix lloc: Crear una empresa

El tret de sortida dintre de les diverses conferències que anirem veient l'ha fet Guillem Perdrix, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Autònoma de Barcelona, a l'actualitat Director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i Professor Associat del Departament d'Economia de l'Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona. Enguany dona matèria de suport a la creació d'empreses i ha desenvolupat un ventall d'eines i metodologia específica per a la prestació dels serveis propis de suport a la creació d'empreses.

Per començar la xarrada vam parlat dels mites que podem trobar a l'hora d'emprendre, un dels més importants és pensar que l'únic risc del projecte és la inversió inicial, però realment el grau de risc no es la inversió sinó quant ens pot costar mantenir el nostre projecte i haurem d'esperar com a mínim 5 o 6 mesos per encetar i tenir una valoració real a anys vista.

Un altre punt resaltat és el de pensar que abaixar el preu del nostre producte vol dir que vendrem més: hem de pensar què s'ha de vendre molt més per igualar els beneficis de vendre a un preu més alt. Hem de tenir clar que el client és qui escull el producte, per tant el client ha de pensar que els diners que està pagant són equivalents al producte que compra o que pensi que el producte val molt més i està pagant una "ganga".


El Guillem va parlar també dels problemes amb el finançament, el tipus de forma jurídica, de si demanar diners a un conegut o al banc etc., arribant a la conclusió de que hem de tenir clar que els diners del banc mai tindran una opinió pròpia sobre el nostre projecte i que, en canvi amb els diners d'un amic, sempre haurem de tenir el seu vistiplau. Al nostre negoci no volem que manin els diners, volem que manin els treballadors.

En un moment donat va parlar de que podem comparar alguns dels perfils d'emprenedor amb un model de personatge de ficció: el Macgyver, el Son Goku i el Homer Simpson:

En primer lloc, el perfil Macgyver, és una persona que té el cap sempre en funcionament, que no para de crear coses, és un emprenedor centrat en la innovació de crear producte nou. Podem caure en l'error de que només crear i crear és innovar i no pas millorar un producte ja existent.
El perfil Son Goku és l'emprenedor que està a tot arreu, que fa de comercial, de financer, del qui porta tots els paper... El seu error és no centrar-se en el que només ell sap fer i delegar funcions en altres persones que li donin suport.
L'últim model d'emprenedor que va comentar va ser el Homer Simpson que és aquell que és emprenedor perquè li dona la gana, que està enamorat de la seva idea. Massa enamorat de la seva idea. Aquest perfil ha de reflexionar més sobre aquesta i ser-ne més realista.


A banda d'aquests va mostrar altres models de ficció que no va aprofundir tant i abans d'acabar va fer-nos reflexionar sobre els errors que es cometen quan es comença a emprendre:

Un error comú es estar molt enamorat d'una idea i pensar que no hi ha res millor. Hem de pensar que una idea de negoci no és gaire bé res, és un inici important això sí, però s'ha d'analitzar des del punt de vista de l'oferta: tota persona requereix d'unes habilitats, comportaments i coneixements que sí o sí ha de saber desenvolupar per tal de garantir que aquesta idea funcioni, si no es disposa del coneixement sobre el negoci, primer s'ha de cercar informació i fer un anàlisis per tal de saber si realment som la persona adequada per tirar en davant el negoci. L'idea podria arribar a funcionar, però potser som nosaltres qui no podem desenvolupar-la: la part realista més dura és que no tots els emprenedors arriben a tenir èxit.


També es pot caure en l'error de no calcular bé la inversió i arrencar amb poc capital, sense tenir en ment les despeses fixes inicials. La ignorància no fa la felicitat i quant més es sàpiga del negoci pròpi, tant pèrdues com beneficis, millor. Per tant, hem de tenir unes expectatives de negocis realistes i no inflar les previsions.

Un altre error que es pot arribar a cometre és el d'arrencar una empresa amb una persona molt propera com pot ser un amic o la parella: abans d'encetar el projecte s'ha de tenir molt clara la tasca de cadascú i separar degudament la feina de vida personal. Moltes vegades associar-se amb una persona pot costar el negoci i la relació amb la persona.

En conclusió, hem de tenir molt clar on volem arribar, però abans de començar hem de tenir clar el nostre negoci, és millor perdre temps confirmant que guanyarem milers d'euros que no perdre milers d'euros per no contrastar la informació del nostre projecte.

En Guillem Perdrix ha explicat diferents anècdotes.¿Quina és la que més t'ha agradat?

Comparteix, fes difusió, treu pit de formar part de #YUZZSF

-Ronny-

1 comentari:

Merneu adicciones ha dit...

A nosaltres, l'anècdota que mès ens va agradar, va ser la història que va explicar del matrimoni que van montar un restaurant....Finalment, es van quedar sense matrimoni i sense negoci! Negoci i parella mal asumpte,...