Pissarres Digitals Interactives: un potent recurs educatiu

Les PDI (Pisarres Digitals Interactives) són dispositius que poden facilitar molt el procés educatiu, ja que permeten que es puguin utilitzar molts mitjans en una mateixa superfície.

Per exemple, us imagineu que en una pissarra verda tradicional el professor pogués mostrar un vídeo explicatiu sobre el tema que s'està tractant? O connectar-se a Internet per buscar referències? O dibuixar un esquema in situ i poder-lo desar dins l'ordinador? Oi que no? Doncs aquests són només alguns exemples del que pot fer una PDI.

I en què consisteix una Pissarra Digital? Doncs estan formades per diversos elements:

• Ordinador: conté el programari que s'utilitzarà en la formació.
• Programari: s'encarrega de gestionar les diferents eines que s'utilitzaran en la pissarra.
  
• Projector: està connectat a l'ordinador, i projecta la imatge sobre una superfície.
• Superfície de projecció (pantalla interactiva): està dissenyada per respondre al contacte, és a dir, podem tocar-la per interactuar amb el sistema.
• Llapis o punter: Tot i que alguns models estan dissenyats per tocar-los directament amb el dit, és comú la utilització d'algun dispositiu d'aquest tipus.

El mitjà de connexió entre l'ordinador i la pantalla és un element important. Pot ser en format cable (USB) o sense fils (Bluetooth, radiofreqüència...).

A continuació veurem alguns models de PDI, ordenats pel tipus de tecnologia tàctil que utilitzen:

• Tecnologia resistiva: El panell de la pissarra està format per 2 capes separades, de les quals l'exterior és deformable al tacte. Quan toquem la pissarra, les 2 capes fan contacte en el punt on fem pressió, i la variació de la resistència elèctrica en aquest punt fa que la pissarra sàpiga on estem tocant. Un model amb tecnologia resistiva és la Smart SB-680, una pissarra de 77 polzades i una resolució de 4000x4000 punts. Aquest model permet escriure amb els dits o amb els llàpis incorporats, i la connexió amb l'ordinador es fa mitjançant un cable USB. Aquest model és un dels més venuts arreu del món.
  

• Tecnologia d'ultrasons+infrarrojos: Aquest tipus de tecnologia ens permet utilitzar qualsevol superfície com a pantalla, sempre i quan sigui uniforme i de color blanc. Un sensor situat a la pantalla recull les dades que li envia el punter, sincronitzant els infra-rojos i els ultrasons per senyalar la zona destijada amb precisió. El model eBeam Projection és un exemple de pissarra amb aquesta tecnologia. Podem utilitzar una superfície de 180x120 cm. com a màxim, i la connexió amb l'ordinador es pot efectuar per USB o Bluetooth, segons el model. La pissarra Hitachi StarBoard FX també utilitza aquest sistema, però ja inclou una superfície de 179x122 cm. amb els sensors instal·lats, i es connecta mitjançant cable USB.
  

• Tecnologia electromagnètica: Aquest tipus de pissarres incouen una malla dins la superfície de projecció, que recull el moviment del llàpis. La resolució és molt alta, i això és tradueix en una precisió amb el llapis molt significativa. Les pissarres InterWrite són un exemple de tecnologia electromagnètica, i estan disponibles en mides fins les 95 polzades. La connectivitat es fa per cable de sèrie i USB o Bluetooth, segons el model. La marca Promethean també fabrica PDIs amb aquesta tecnologia, concretament les pissarres ActivBoard. El model +2 ja porta incorporat un projector de curta distància. Les pantalles també estan disponibles en mides fins les 95 polzades. A més, el programari educatiu desenvolupat per aquesta marca té molt bones referències entre els usuaris.
  

Però... quin és el millor sistema? Doncs depèn. Hem de tenir en compte que els sistemes mòbils, que permeten el seu muntatge en diferents superfícies, s'han de calibrar cada cop que es mouen, per tal que l'ordinador reconegui el punt on estem senyalant. Tot i així, segons els fabricants, el procés de calibrat és senzill i es fa en pocs minuts. També hem de comptar que les pissarres resistives, quan es sotmeten a un ús molt intensiu (és a dir, quan les toquem molt amb les mans), poden perdre sensibilitat en els punts que més es fan servir (per exemple, en les cantonades on hi han botons que s'utilitzen molt).

També hem de tenir en compte el programari que utilitza la PDI, que serà el que ens permeti dissenyar recursos educatius i utilitzar-los amb la pissarra. Si voleu veure una petita comparativa entre alguns dels models que citem en aquest escrit, feu clic aquí.

Fonts: Viquipèdia i Audiocerver.

Actualització: Imperdonablement, ens hem passat dos excel·lents i recents referències al tema al bloc del CEIP Pau Vila. Que no es digui: les teniu aquí i allà.