20/2/07

Second Life, molt més que un joc

Antiquades queden les històries de ciència-ficció que imaginaven la realitat virtual, ja que a l’actualitat més 3.700.000 persones d’arreu del planeta porten una “segona vida” a una societat que actua a Internet, que te fins i tot una moneda pròpia.

Second Life (segona vida en anglès), es un món virtual en 3 dimensions creat per l’empresa Linden Lab el març del 2002. Dins aquesta societat virtual es permet als seus habitants crear qualsevol tipus de contingut digital (accessoris per vestir, edificis, vehicles, art, etc...). Una de les coses més importants és que es garanteix la propietat intel·lectual de dites creacions, permetent així, la venta de qualsevol tipus de producte entre els jugadors que interactuen. La moneda utilitzada al joc és el Linden Dollar, que compta amb una cotització diària per poder ser canviats per dollars Americans de curs legal.


La llibertat per actuar dins aquest món virtual es gairebé infinita, donant lloc a tot tipus d’activitats i professions com dissenyadors, arquitectes, psicòlegs, advocats, ballarins, constructors etc, que evidentment cobren per realitzar els seus serveis. Inclús, en vistes del gran èxit que desperta, grans multinacionals i empreses de primera fila (com per exemple IBM, Toyota, Adidas, Reuters, Intel, Sony, Cnet…) han començat a obrir sucursals virtuals per vendre els seus productes.

Així que ja sabeu, si voleu portar una vida de somni, o si simplement voleu passejar per les immensitats d’aquest món virtual, no us oblideu visitar http://secondlife.com/

1 comentari:

Anònim ha dit...

En www.insurgente.org nos dicen que... Second Life es un videojuego al que cientos de miles de personas se han apuntado en todo el mundo.

Se trata de una ciudad virtual donde cualquiera puede vivir una segunda vida.

Pero si creían que los parámetros de la villa eran la solidaridad, la justicia y los derechos humanos, se equivocan; en Second Life todo es capitalismo salvaje: la gente compra y vende, hay muy ricos, muy pobres y la propiedad privada es sagrada. Por sus calles ya se ven anuncios de multinacionales, e incluso los socialistas franceses y la ultraderecha tienen pensado hacer lo propio.

Las revoluciones están prohibidas. Es el paraíso del capitalismo.