26/2/07

WEB 2.0 ALS CURSOS

En aquest curs que acabem al febrer, els nostres usuaris han treballat internet a fons. Pàgines de compres, tràmits on line, bancs, recerca d'informació, correu, etc.

Aqui veiem als dos DMSV (dinamitzadors mai suficientment valorats), l'Alfonso i l'Antonio, fent servir subtils mètodes d'ensenyament (hipnosi, tortura, etc.) per fer arribar aquests coneixements als alumnes.



Però com que tot evoluciona, els monitors del telecentre anem incorporant noves aplicacions que fan servir la xarxa.



En aquest cas, més que una nova aplicació, es tracta d'una nova forma de fer servir internet. No com a usuari passiu, no com a receptor d'informació, no veient pàgines fetes només per una persona o entitat. És el que s'en diu Web 2.0.


Aquest concepte gira al voltant de webs buides de contingut, plataformes que dirien els tècnics, que van omplint-se, de forma molt senzilla, amb les aportacions dels usuaris fins a tenir muntanyes d'informació procedent de milers o potser millions de fonts.



Hem vist la wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Portada ), el portal youtube (http://www.youtube.com/ ) o la fotopèdia virtual flirck (http://www.flickr.com/ ). Llocs als quals els usuaris pugen la seva informació en forma de textos, fotos o videos i la posen a disposició de la resta d'internàutes de forma immediata.


Tot aquest moviment meravellós, no està exempt de problemes no obstant. Com poden estar segurs de que aquella informació no està manipulada? Qui penja la informació? Tothom està capacitat per convertir-se en periodista de qualsevol fet?


És el vell problema de la llibertat en internet: si obrim una porta (penjar informació) , l'hem d'obrir per tothom?

Doncs això és el que hem explicat en aquest curs.