
Nosaltres sempre els remetem als espais públics amb zona WiFi, explicant-los que com que un Ajuntament no és un proveïdor de serveis d'Internet (ISP), és impossible que pugui oferir un servei universal d'accés a Internet que ja ofereix una sèrie d'empreses. De fet, els Ajuntaments que ho han intentat han estat sancionats, i obligats a desmuntar la xarxa sense fils. Alguns exemples són els de Barcelona, Atarfe (Granada) i Puenteareas (Pontevedra).
I això va així a tot el món? Doncs més o menys. Molts governs locals han provat de donar accés a Internet als ciutadans instal·lant una xarxa wi-fi, com per exemple el de San Francisco (Califòrnia), però sempre han acabat desmuntant les antenes (més informació en anglès aquí)


Com podeu veure, hi han interessos enfrontats: Per una banda, en plena era de la Societat de la Informació tots hauríem de tenir dret a accedir a aquesta informació. Per altra, els interessos de les empreses que fan tècnicament possible que ens podem connectar a internet.
Hi ha una alternativa més a les xarxes lliures com guifi.net: les xarxes propietàries, com Fon; fa temps us havíem parlat d'ella.
Ja veieu, les administracions locals ho tenen difícil per competir en un mercat tan dur com és el de les telecomunicacions. Però no és possible tenir una xarxa en espais públics per a connectar-se en cas de necesitat, havent-se registrat?


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada