Nous camins d'aprenentatge

En aquests moments en que constantment rebem missatges sobre la inadequació dels itineraris universitaris a la demanda del mercat, alguna cosa està canviant al respecte.

Els esforços oficials amb el Pla Bologna són una de les conseqüències més visibles, peró no les úniques. I si no veieu el que s'està fent a la Universidad Rey Juan Carlos amb el Màster de Software Lliure: s'admeten per primer cop alumnes no titulats i, el més important, són aquests propis alumnes els que construèixen part dels continguts. O com ells diuen "aprendizaje apoyado en la colaboración guiada entre alumnos". Tot buscant que els continguts siguin frescos.

Una altra iniciativa d'aquest moviment d'e-learning 2.0 és la P2PU, o Universitat Peer to Peer. En realitat un espai virtual sense les rigideses de les universitats convencionals en matèria d'itineraris, acreditacions, requisits previs, etc.


Vols aprendre? Entra i fes-ho. Vols impartir alguna matèria? Entra i fes-ho. Un espai d'intercanvi que s'autoregula en la qualitat (el gran perill en un sistema com aquest) mitjançant les pròpies valoracions dels alumnes.

Acabarà tot plegat amb el mercat educatiu de les acreditacions? Una vegada més (després de la música, el cinema, la literatura i tants d'altres sectors) no seria descabellat que el model canviés en la seva arrel. Però ja s'apunten indicis d'interés empresarial en aquest sistema: la Fundació Modzilla acredita a gent que hagi fet cursos a la P2PU.