El
videocurrículum, com el
CV redactat, és una eina per donar-nos a conèixer amb l'objectiu de trobar feina. Darrerament està guanyant protagonisme i no només perquè aquest producte ens faci guanyar temps -tant per nosaltres com pel personal de RRHH que rebrà la sol·licitud de feina- sinó perquè també es pot emprar com a un
exercici d'autoanàlisi: podem veure'ns parlar i si ens expressem correctament, avaluar l'entonació i el ritme, corregir gestos involuntaris o manies, i a més a més ens servirà per superar la por a parlar en públic.
La manera d'expressar la experiència laboral pot ser molt diferent d'un usuari a un altre i hi entren en joc els coneixements informàtics que puguin ajudar a millorar la presentació com ara els coneixements sobre programaris d'
edició de vídeo. Però no tenir coneixements en aquest àmbit no és un inconvenient sense solució ja que sempre es pot trobar a algú que doni un cop de mà (de forma desinteressada, fent-hi 'trueque' o pagant-li). Un videoCV ben elaborat
pot obrir les portes de les empreses i un que en sigui creatiu, a més a més,
té molts més punts guanyats.
Un videocurrículum presentat a una oferta de feina reflecteix coneixements a l’àmbit d’informàtica o al menys que s’està pendent de l’actualitat i això, en resum, és un
indicador d’una recerca activa de feina o, dit d’una altra manera, una persona que és mou per canviar la seva situació laboral. De currículums bons i originals en podem trobar molts i tots tenen en comú que la persona que els ha rumiat cerca una visió optimista, fresca i el presenta amb un cert punt humorístic. Com dicta el refrany: “
al mal tiempo buena cara”. Un bon exemple és el del francès
Philippe Dubost, que va copiar l’aparença del comerç electrònic
Amazon per ofertar-se com a últim stock de producte i amb el que ha arribat a tenir pics de 400.000 persones visualitzant-lo alhora i moltissims contactes oferint-li feina.
Però bé, no tot són superproduccions, de fet, com diu la màxima, menys és més i la
Dawn Siff ho ha sabut emprar molt bé. Després de quedar-se a l’atur, aquesta nord-americana es va passar els darrers sis mesos i quatre dies formant-se (64 hores), assistint a grups de
networking i fent-hi reunions (12), afrontant 12 entrevistes informals i 9 entrevistes de feina... i finalment n’ha trobat feina gràcies al seu videocurrículum: un clip de vídeo on ha plasmat tota la seva experiència combinada amb les noves eines que li faciliten les noves tecnologies... i no dura més de
6 segons:
Vine és una aplicació que permet fer vídeos de curta durada amb un terminal mòbil: tocant la pantalla comença a enregistrar i deixant de tocar-la para. D’aquesta manera es creen petits loops de vídeo (bucles: que en acabar torna a començar), un format de consum instantani i fàcil de pair que ha causat furor a les xarxes socials. L’app va ser adquirida per
Twitter i això l’atorga un poder viral que l’ha portat a ser la més popular de l’Apple Store. A la línia de l'elevator pitch -o conversa d'ascensor on l’interlocutor s’ha de fer a conèixer en poc més d’un minut exposant les seves virtuts i com, gràcies a aquestes pot oferir una solució a una necessitat- la Dawn Siff ha sabut aprofitar una tecnologia per fer
el primer micro-videocurrículum amb aquesta app fent així patent les seves capacitats d’adaptació, reciclatge i innovació.
Aquesta aplicació és gratuïta i conté infinitat de temes, no només videocurrículums. Mirar continguts diversos a la Xarxa i avaluar les tendències ens pot fer guanyar avantatja respecte a altres usuaris. Us animeu a fer el vostre micro-videocurrículum?
